1r Seminari de l'Heptologia dramàtica: Teetet

Breu introducció:
El seminari sobre el Teetet va servir com a primera presa de contacte i va sortir realment bé. En Job va introduir el seminari amb una breu presentació on va agraïr a tothom l'assistència i va proposar com a meta el manteniment d'un ambient distés i amistós. A continuació el professor Ponsatí va repartir un esquema concís on s'hi podria veure una senzilla pauta per encaminar la conversa. I ja des d'aquest moment les dos hores posteriors van passar tant rapida i subtilment, que ni es va notar. Així doncs, es podria dir que va ser tot un èxit.

Esquema del professor Ponsatí:

Personatges

Del diàleg:

Euclides de Mègara. És qui transcriu el diàleg entre Sòcrates i Teetet.

Terpsió.

Del diàleg llegit per l’esclau:

Teodor. Matemàtic originari de Mègara, com Euclides.

Teetet. Originari d’Atenes, jove matemàtic, deixeble de Teodor, llegi però ben dotat.

Sòcrates.

Esquema de lectura

1.- Pròleg

2.- Diàleg entre Sòcrates i Teetet

a) què és el saber?

· Primera resposta: enumeració d’exemples (146a-151d). Però el saber no es pot definir per una enumeració de sabers. Per tant, per saber què és el saber, ens calen no pas exemples sinó una definició de saber

Sòcrates és parterot i matrimonier (150b-151d)

· Segona resposta (primera definició): el saber és percepció (151d -187a). Aquesta definició pot implicar tant el relativisme de Protàgoras com el “mobilisme” d’Heràclit.

Definició del filòsof com un individu aporon (173-176)

· Tercera resposta (segona definició): el saber és opinió vertadera (187c-201c)

· Quarta resposta (tercera definició): el saber és opinió vertadera acompanyada d’una definició (201d-210a).

Intent-d'Acta del seminari:

Ponsatí: Cal entendre que secuència temàtica i cronològica no coincideixen. Entre el Teetet i el Sofista hi ha seqüència temàtica, però no cronològica; en canvi, entre el Teetet i l'Eutifró hi ha una seqüència cronològica.
Alberto: va fer un comentari que no vaig apuntar.
Job: va respondre fent referència als fragments 200c-208e.
Ponsatí: Trobem l'incapacitat de definir l'error. En la metàfora dels ocells se'ns mostra que es pot produir quan en recollim un d'equivocat.
Job: El diàleg es dedica a carregar-se Protàgoras.
Alberto: Limita el coneixement de Protàgoras, però no el nega.
Ponsatí: El saber purament sensible no indueix a error, però no el troba com a saber propiament dit. De quins sabers ens parla?
Gemma: hi trobem el sensible.
Ponsatí: N'hi ha un de purament intel·lectual, que podria veure's en les mates.

[...]

Allò que és comú en totes les coses és el tema de l'ànima.
Job: 155b-177a
Gemma: l'atopia del filòsof. 149a --> Ponsatí ho busca i trobem: "atopotatos", que voldria dir "descol·locat".
Gemma: el filòsof no sap desenvolupar-se en la vida pública.
Eudald: 172c El lloc del filòsof. 175b. "Aporon": el filòsof condueix als demés a l'absurd.
Gemma: 172e.

[...]

[Per aquí en mig hi ha una breu discusió sobre si la filosofia es fa en l'oci o en la pràctica.]

[...]

Surt el tema de la traducció de la paraula Kalokagathos, i sembla ser que dos opcions més plausibles que "noble i valent" serien: "fa goig" o "maco".


[Erem uns 12-13, però no tothom va parlar i degut a la meva absoluta inexperiència no vaig apuntar ni 1/6 part del que es va dir.]