Posada en comú de l'Eutífron

-L'Oriol presenta l’acte i comença afirmant que no té clar si el diàleg parla sobre la pietat. Dit això llença a l’aire la pregunta: sobre què va l'Eutífron?

-En Pau pregunta si va sobre la impietat. A això en Sergi li respon que no, ja que els dos temes (pietat i impietat) estan en relació.

-L'Oriol segueix dient que depenent de què vagi podrem dir si el diàleg és o no aporètic. Els altres participants del debat (o alumnes) li intenten donar algunes respostes sobre què discuteixen Eutífron i Sòcrates:
-Intel•lectualisme moral
-Impossibilitat de definició universal.
-Impietat, ja que és del que acusen Sòcrates en el moment del diàleg.

(En Pau pregunta si discuteixen i l’Oriol li diu que sí)

-L’Oriol pregunta si Sòcrates ha convençut Eutífron (cosa que en el diàleg no es veu) i explica que aquest personatge era un endeví d’arrels i moral religiosa. També il•lustra que la pietat cristiana i la grega són diferents i deixa a l’aire la pregunta: Hi ha pietat laica, ara? I respon que no massa (l’Oriol).

-L’Oriol pregunta si Schleiermacher tenia raó a l’hora d’afirmar que l’Eutífron era un diàleg menor, fet a corre-cuita i de circumstància. En Pau diu que potser intenta mostra la ignorància dels jutjats. L’Oriol pregunta que com queda Sòcrates davant del que entenen per impietat aquests jutges? Respon que es condemna. Davant d’això una dona (a la qual li haurem de preguntar com es diu) fa referència al fragment 6a-b. L’Oriol, recolsant-se en aquest fragment tira per terra l’afirmació d’Schleiermacher dient que Plató no ahgués condemnat Sòcrates just després del judici. És a dir, que el fragment va ser escrit més tard.

-En Canyi pregunta per el per què de la indignació de Sòcrates. L’Eudald li diu que perquè Sòcrates entén la religió com una al•legoria, no com una realitat que doni autèntic realitat. La Gemma diu que potse és perquè els déus (per Plató) han de ser perfectes i no humans (com el Zeus emfurismat o el Dionís begut).

-En Vergés afirma que els més impietosos són aquells que fa servir els Déus i les seves llegendes per justificar el que a ells els convé. Eutífron mateix ho fa i, per això, Sòcrates el rebat tan efusivament, amb tana ironia..

-L’Oriol diu que Plató assimila Eutífron en la ignorància de la polis, raó per la qual Sòcrates s’indigna. Així doncs, segons l’Oriol, s’està contraposant la polis amb Sòcrates. Fins i tot planteja si l’Eutífron és una revenja conra la polis, en boca de Sòcrates, feta per Plató.

-La gemma afegeix el matís que el que fa Plató en el diàleg és més una crítica per una revenja. L’Eudald la recolza dient que per això Sòcrates se’n riu tant d’Eutífron en el diàleg.

-OriolàObjectiu: Respondre que el concepte de pietat no es pot fonamentar en la Paideia? Si aquest és l’objectiu el diàleg no és aporètic, ja que mostra els errors de la polis i de la seva retòrica. És a dir, no tracta la impietat, sinó la ignorància de la polis.

-En Vergés creu que el diàleg parla de la impietat i que la defineix.

En el paràgraf 12b-d es parla sobre el respecte i la por i Sòcrates afirma que el respecte porta por, i no al revés. En Vergés fa l’analogia amb què Eutífron és un fatxenda que no respecta res, però que, al final, té por de Sòcrates. Segueix amb l’analogia i mostra que Sòcrates converteix al ciutadà amb piadós.

La pietat, segons el diàleg, és tenir por de violar allò més sagrat, allò que més es respecte. En definitiva, la pietat és respecte a una mena de lleis no escrites i por de trencar-les.

-EN Canyigueral pregunta si com més se sap més impietós s’és. En aquesta tendència en Ponsatí (l’Oriol) diu que Sòcrates a l’hora d’afirmar “només sé que no sé res” és el més temorós i pietós de tots.

-L’Oriol intenta posar traves a l’afirmació d’en Joan (Vergés) preguntat si Sòcrates poa en crisis la seguretat del cas concret del saber o si posa en crisis el general?

En Joan li respon que és un plantejament modern aquest. Ja que creu que és més la por en sí, que no pas la seguretat o inseguretat de fonamentació. La impietat és tenir por d’allò que mereix més respecte.

-En Canyigueral diu que probablement l’acusen per qüestionar-s’ho tot. EN Vergés li diu que segurament sí: l’acusen per tenir por del que fa els ciutadans, per qüestionar-s’ho.

-Es planteja la possibilitat que el diàleg sigui una crítica a la manca de por.

-En Vergés diu que en el diàleg es mostra Sòcrates coma a pegamento, com a element de cohesió de la ciutat: creador de pietat.

-En Canyigueral pregunta si Sòcrates, tenint en compte l’anterior afirmació d’en Joan, tindria un paper important a la República, donant cohesió a la ciutat. És a dir, si el paper de tàbac és important a la República platònica. En Joan li diu que sí, que serviria per conscienciar de limitacions.

-L’Isidre afirma que Zeus no és conscient de les seves limitacions i en Vergés li respon afirmant que, tot i que els déus ho facin, no vol dir que els homes ho hagin de ferà Que els homes siguin déus els converteix en impietosos.

-L’oriol pregunta si no és sobreinterpretar el que fa en Vergés. És a dir, Eutífron es mostra com un fatxenda més que com un impietós. En Vergés li respon dient que aquest diàleg és diferent als altres: el diàleg fa una analogia entre Eutífron que vol fer matar el seu pare biològic i la ciutat d’Atenes que va voler fer matar Sòcrates. Tots dos exemples mostren la manca de por dels individus davant d’allò sagrat. EN canvi, Sòcrates es mostra com un personatge que introdueix la por als ciutadans.

Per això el van matar, segur.

-L’Oriol acaba dient que hi ha dus possibles interpretacions d’aquest diàleg:

-->una crítica a la ignorància i a la impossibilitat de conèixer els universals (Eutífron se’n va confós)

-->una definició d’impietat (Eutífron se’n va convençut de ser impiu, ja que Sòcrates li ha posat la por al cos).