Presentació

Salut i plaer pensadors,

La finalitat d'aquest escrit és explicar clarament per quina raó volem organitzar petits seminaris sobre una o altra lectura de forma regular, perquè hem creat aquest bloc i perquè l'hem anomenat així.

En primer lloc el més important: per què organitzar seminaris sobre texts antics? Des del nostre punt de vista entenem que al nostre abast hi ha tot un seguit d'obres filosòfiques que, o bé no es llegeixen, o bé es llegeixen sense parar-hi esment. I, conseqüentment, topem amb tota una plaga d'erudits que troben l'origen de la democràcia en la República de Plató o que han traduït Utopia del llatí a l'italià amb tanta habilitat i rapidesa que només han hagut de fotocopiar-la i posar-hi el seu nom al final. També ens trobem amb autèntics profetes de la maldat epicúria que la coneixen totalment sense necessitat d'haver-ne llegit res (intentàvem ésser irònics). En resum: estem en contra d'aquells que emeten judici de qualsevol autor sense haver llegit directament els seus escrits i considerem que qualsevol intent d'elogi o crítica, així com de neutralitat, ha d'estar fonamentat en un anàlisi mínim de la seva vida i obra.

Per altra banda, considerem que tota l'obra anterior a nosaltres ni és intocable ni és obsoleta. Més aviat, entenem que tota obra s'ha de valorar com a resposta a un seguit d'esdeveniments viscuts pel seu autor i que s'ha de llegir tenint-ho en compte, però sense deixar de fixar-se en el seu contingut. També ens agradaria extreure tot el que poguem de les obres dels antics i, portant-les al nostre temps, comentar-les i compartir-les; per treure'n algun fruit.

Hem creat el bloc per dur a terme el seguiment de cada seminari. És a dir, cada cop que ens reunim per comentar algun llibre, algun esdeveniment, algun escrit... Algú de nosaltres en prendrà nota i ho reportarem aquí.

Per últim, el nom. Després de pensar-hi molt i de fixar-nos en què el nostre interès es basa en analitzar obres fruit de cultures anteriors al nostre present, se'ns va ocòrrer el nom de "Més enllà de la Paideia". La Paideia era la tradició educativa de l'antiga Grècia, basada en els poemes d'autors com Homer, Hesíode, Arquíloc... Els nens havien de repetir els poemes per aprendre tant coses de la seva cultura, com a llegir i escriure. Alguns dels filòsofs d'aquell moment (Plató, Epicur, els estoics, Pirró) van percebre que la veritable manera d'aprendre no era repetint i memoritzant el coneixement establert, sinó posant-lo en dubte i superant-lo. Nosaltres en el present veiem que s'ha format una nova predisposició a acceptar el coneixement preestablert (la "Paideia" dels nostres temps), sense analitzar-lo críticament. Per això, trobem essencial intentar llegir una o altra obra, reflexionar sobre el seu contingut i compartir-ne les reflexion per no quedar-nos estancats en la nostra opninió, abans d'acceptar el coneixement que ens ve donat. Per aquest motiu, es podria dir, que volem anar "Més enllà de la Paideia" present.

Fetes les explicacions, desitjar a tots els interessats que trobin aquest projecte tant valuós com nosaltres. També que la lectura de les obres que es vagin decidint ens aporti a tots quelcom més que el plaer de la lectura.

Pau i Job.